La
nostra societat ha canviat. El gran volum de litigiositat social en temes
familiars, econòmics i transfronterers, fa unes dècades inimaginables i
anecdòtics, és una realitat actual, que
comporta la saturació dels Tribunals de Justícia, el que està incidint molt
negativament en el funcionament del sistema. La societat es ressent d’un model
de justícia lent que no dóna solució eficaç a un bon nombre d’assumptes que
arriben als tribunals.
La major
efectivitat de la mediació es fa palesa especialment en els conflictes de família,
en els que no existeix una confrontació real de posicions jurídiques, sinó que
el conflicte s’origina per l’absència de comunicació entre les parts. En aquests conflictes familiars, on les parts
han de continuar mantenint relacions personals o econòmiques de futur, en
relació amb els fills, les relacions progenitors-fills, etc., els interessos en
joc poden trobar una solució molt més efectiva a través de la mediació, en la
que no existeixen ni vencedors ni vençuts, sinó que són les parts les que, per
elles mateixes, arriben a una solució del conflicte millor que la solució imposada
coactivament per una sentència en el
procés judicial.
Tots coneixem les
dificultats executives de moltes resolucions judicials, (per exemple, negativa
dels fills per anar amb l’altre progenitor) en els que, a la pràctica, resulta
més complicat, infructuós i perjudicial pel menor la via judicial que intentar la recuperació de la relació
entre pares i entre fills. En aquest supòsit, la mediació esdevé una mesura
efectiva i pràctica ja que la intervenció de professionals pot ajudar a
establir la normalitat entre els progenitors i els fills, mentre que en la via
judicial de forma coactiva resultarà impossible
d’aconseguir.